“… el 1995, realitza una obra mestra a Cuba: Changó, membre d’un grup de dansa que actua als restaurants i duu el vestit i la lligadura d’un déu ioruba, déu de la virilitat, la força i el llamp, Oricha de la sensualitat salvatge. Se suposa que la seva corona en forma de castell al·ludeix a la imatge catòlica de santa Bàrbara. En un batre d’ulls, el temps de tres instantànies, després de col·locar el jove davant d’una finestra protegida amb barrots, el fotògraf, lliure de xenofòbia, capta la intensitat de la mirada, l’elegància, la noblesa, que fan pensar en alguns retrats fúnebres del Fayum. Més endavant, al laboratori, Catany esborra el segon pla i afegeix un fons daurat apropiat a la divinitat interpretada per Changó. D’aquesta cara, en fa un retrat utòpic. Catany, a més a més, pensa que el fotògraf no ha de ser massa prescriptiu al moment de disparar i ha d’esperar la fase del revelat per implicar-se en la imatge.”
Pierre Borhan, crític i historiador de la fotografia
1 comment for “[Quarantena_28] Changó, una obra mestra en paraules de Pierre Borhan”