Dia Internacional de la Dansa 2020: la dansa en l’obra de Toni Catany

Dins una inefable ambigüitat, el Sant alterna el deliri amb l’èxtasi i canta i dansa damunt les brases mentre la llum seràfica dels lliris encega tothom amb llur esclat.

EL SANT: Danso damunt l’ardor dels lliris. […] Jo petjo la blancor dels lliris.”

Gabriele d’Annunzio, El martiri de Sant Sebastià – versió catalana de Manuel Forcano
La dansa, 2006

La dansa, des de les primeres passes de Toni Catany al món de la fotografia als anys 60 fins a ben entrat el segle XXI, és un tema recurrent a l’obra del fotògraf llucmajorer.

Des de les primeres fotografies que realitzà al Gran Festival del Ballet del 67 al Liceu , són moltes i molt rellevants les mostres de la relació de Catany amb aquesta disciplina: les il·lustracions del llibre Jorge Donn danse Béjart (1977); l’icònic Changó cubà (1995), membre d’un grup de dansa afrocubana que actuava pels turistes; les fotografies per a la Història de la Dansa a Catalunya (1987); les imatges de “Mozartnu” de Iago Pericot (1987), en què podem intuir la llavor del que serà Somniar déus, on els cossos dels ballarins que feren de models (les fotos d’en Rafael, d’en Jordi, d’en Pere… que li demanava en Blai Bonet) evoquen l’estatuària clàssica.

Ja entrats al segle XXI, el 2008 tornà a fotografiar “Mozartnu” en la seva nova versió per commemmorar els 20 anys de la peça, i el 2011 dedicà a la dansa un dels 6 portafolis de la sèrie Arxiu d’ombres, fotografies al platí pal·ladi amb tiratge d’Albarrán Cabrera.

Avui, per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, i amb l’esperança de poder-ne gaudir de nou ben aviat, volem compartir algunes de les obres que la dansa inspirà a Catany: les sis fotografies del portafoli La dansa i una imatge que acompanya un text del Martiri de Sant Sebastià de Gabriele d’Annunzio, publicat per l’Editorial Moll el 2007 amb traducció de Manuel Forcano i fotografies de Toni Catany.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *