El 8 de gener de 1932, fa 89 anys, moria Antoni Maria Alcover, qui ens deixà, entre altres obres, dos tresors de les nostres lletres: el Diciconari català-valencià-balear (conjuntament amb Francesc de Borja Moll) i l’Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó.
La fascinació de Catany per les rondalles neix de nin, a la vora del foc, escoltant de boca de son pare les peripècies de’n Joan Sense Por, n’Estel d’Or, na Magraneta o en Bernadet, i aquesta fascinació l’acompanyarà tota la vida, fins al al punt que el 2006 realitzà una sèrie de fotografies inspirades per les Rondalles aplegades pel lingüista manacorí.
Per homenatjar Antoni Maria Alcover, els darrers dies hem compartit a les nostres xarxes socials aquestes vuit fotografies acompanyades dels textos que les inspiraren, fotografies i textos que ara reunim aquí.
Esperam que les disfruteu, i al cel mos vegem tots plegats!
La reina Banyuda. Tom XI
El rei i la reina se moriren d’es disgust i de sa pena de veure sa seua fia amb aquell grandiós banyam, que bé l’hi serraven, que li tornava brostar. Sa corona passà a ella, però no se pogué llevar mai es banyam; i per això fonc, fins que morí, la reina Banyuda.
La Flor Romanial. Tom II
Eren a sa vorera de la mar, i endins, a s’entrellum, veien un grandiós penyal de s’alçada de quatre o cinc campanars, en forma de bec, tot esvorrellat, boirós, blavenc. Pareixia s’abre mestre d’una nau disforja afonada.
Mestre Nadal de la placetadel Socós. Tom XVII
Camina, caminaràs, i cap envant te faràs, destria un llumeneret, ben enfora, ben enfora.
El rei de tres reinats. Tom X
…m’afina tres níguls que davallaven dins es jardí just un grandiós safareig que hi havia, i de cada nigul surt una fadrina…
La princesa bella. Tom II
…i me trob dins un jardí sa cosa més bella i més delitosa que enteniments nats puguen pensar. Tot eren rosers reblits de roses, i clavellers que els clavells se tocaven, amb unes aufabegueres i vaume-roseres que pegaven per sa cinta, tot eren tarongers carregats de taronges com dos punys
…eren tres coses que besava: una pinteta d’or que parexia feta aposta per pentinar Vossa Altesa; una veteta tota mostrejada que no vaig poder afinar ben bé de què era, lo que puc dir que no n´he vista cap mai de tan preciosa i que també parexia feta aposta p’es tronc de sa trunyella de Vossa Altesa; sa tercera cosa era un cabeiet ros, llarg, ben llarg.
L’amor de les tres taronges. Tom III
A la fi troba un pou, treu un poal d’aigo, i xapa sa darrera taronja. Ja ho crec que també hi va haver una fadrineta com un sol, però com es sol més hermós que se puguen pensar enteniments de criatures.
N’Estel d’or. Tom I
Sa jaia se treu una vellaneta, i diu: “Jas, fieta meva. No la mostris ni digues a negú qui la t’ha dada. No l’has de xapar que no te veges ben apurada.” Sa jaia se treu una metleta… Sa jaia se treu una noueta…
1 comment for “Homenatge a Alcover”