“La meva Mediterrània”, una de les mostres més icòniques de Catany, es va poder veure per primera vegada al Casal Solleric de Palma el 1991, i va viatjar després al Palau Robert de Barcelona i el prestigiós FotoFest de Houston.
Ara, més de 30 anys després, arriba a Llucmajor en una revisió que es va poder veure el 2024 a la Fundació Josep Pla de Palafrugell (Girona), dins la XIII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, i en què les fotografies del llucmajorer estableixen un diàleg brillant amb els mots del gran escriptor empordanès.
La meva Mediterrània. Toni Catany i Josep Pla
«Oh, el Mediterrani! Complexitat immensa!»
Josep Pla. Notes disperses, OC XII
El febrer de 1991 es va inaugurar al Casal Solleric de Palma l’exposició de fotografies de Toni Catany titulada “La meva Mediterrània”. La mostra oferia la seva visió de la Mediterrània, construïda a partir de nombrosos viatges: d’Alexandria a Nàpols, de Llucmajor a Tetuan o de Djerba a Venècia, entre d’altres. Aquella exposició, tan variada en les tècniques com unificada en la seva concreció formal, reflectia els territoris i la seva gent sense prejudicis, cercant sempre la bellesa en l’essència d’uns paisatges geogràfics que, alhora, esdevenien també paisatges emocionals. Per tot això, és natural que aquella exposició obtingués un gran ressò i reconeixement i que signifiqués una fita en la trajectòria artística de Toni Catany.
Avui, més de trenta anys després, actualitzem aquell treball recuperant-ne les essències. Renunciant a la unitat formal, presentem els treballs originals: les còpies d’època, amb la seva riquesa i diversitat, i d’altres que incorporen tècniques explorades posteriorment per Catany. A més, fem dialogar les fotografies amb les impressions literàries de Josep Pla, un altre gran viatger que també va deixar testimoni ―en aquest cas, escrit― del seu amor per la Mediterrània.
Amb aquesta mostra, volem situar Toni Catany entre els homenots planians que ens ajuden a comprendre, en diàleg amb el mateix Pla, qui som i com som. Malgrat no retratar-lo mai, sabem que el fotògraf admirava l’escriptor empordanès. I també és evident, malgrat que cap dels dos no la fes mai explícita, una coincidència en les seves mirades sobre el paisatge i sobre la gent. Com es pot apreciar al llarg de l’exposició, els dos autors van ser capaços de fer visibles els rastres invisibles, el pòsit comú i els aires de família que compartim els pobles agermanats per la Mediterrània. El passat és present, perquè el poder d’una imatge fotogràfica o literària és la seva perdurabilitat.
Per això, tot reivindicant la diversitat, les fotografies i les paraules dels dos autors es complementen en un resultat simbiòtic que multiplica la riquesa i vigència de les seves mirades en el moment actual. A través de les fotografies de Catany i de les paraules de Pla, avui, encara, i potser més que mai, volem contribuir a fer que cap persona del Mediterrani se senti estrangera.