Al text de presentació del catàleg d’Altars profans (2014) signat pel president de la Fundació, hi llegim:
Toni Catany estimava els llibres i els mots. La seva obra és coneguda al món, a banda dels itineraris expositius que l’han posada a l’abast del públic, perquè ha estat matèria de nombrosos llibres de fotografia, en la cura dels quals intervenia amb exigència i rigor l’artista; veritables tresors que, alhora que revelen la coherència de la seva trajectòria estètica, testimonien la grandesa i la importància de la seva obra. A més, també li agradava escriure. Que sabia bé per què prenia les decisions que prenia en practicar el seu art, i del fet que sovint les recollia en escrits personals i íntims en teníem coneixement. Potser no érem conscients, però, de la prodigalitat amb què es lliurava a l’escriptura, o de la lucidesa amb què s’acostava a si mateix en els seus pensaments artístics. Entre les tasques a què haurà de dedicar-se la Fundació que porta el seu nom, en el futur, no dubt que n’hi haurà una de ben apassionant: garbellar, transcriure, ordenar i catalogar la ingent quantitat de llibretes i quaderns que, al seu arxiu personal, ens mostren quines eren les seves reflexions sobre l’art, la literatura i la vida.
Quan, l’any 2000, Catany ha d’escriure la seva aportació per a L’artista en el seu paradís, elabora un text que porta per títol Notes robades, en què fa algunes reflexions sobre el seu art i fa seves les paraules d’alguns dels seus referents literaris i artístics. A partir d’aquesta idea, la Fundació proposarà, en aquesta secció del web, la descoberta d’alguns dels textos escrits per Catany en els seus quaderns de notes perquè ens ajudin a entendre millor la seva obra i el seu pensament.