“Com que havia fet i publicat bodegons, paisatges i nu vaig pensar que havia arribat el moment en què m’havia de prendre seriosament, com a obra personal meva, el retrat. Vaig reflexionar sobre com havia de tractar-lo, i vaig decidir que havia de ser en color i que, sobretot, m’interessava la gent anònima, la gent del carrer. El que no…
