Silenci. Silenci… I, de nit, la ciutat deserta, on només jo, sol amb el ressò de les pròpies petjades, puc enregistrar moments de llums i d’ombres, els meus.
Venècia em fascina. M’hi trob tan bé, que hi perd la noció del temps. Admir les seves arquitectures, i passeig embadalit pel laberint dels seus carrers. És la ciutat més inversemblant del món, en paraules de Matvejevic Predrag. I quan vull fer una foto no hi ha res dins del paisatge que em faci nosa.
Moltes gràcies per la iniciativa. Ho anirem seguint.
Gràcies per aquest petit tast d’imatges venecianes i paraules d’ en Toni. Un autèntic plaer que fa més lleuger aquest enclaustrament forços. Repeteixo: moltes, moltes gràcies!!!
La ciutat deserta, la ciutat silenciosa…on el silenci no és tan sols l’absència de soroll.
Belles imatges que ressonen en aquest temps, en la circumstància en la que ens trobem immersos. Sorprèn la subtilesa com Catany ens endinsa en l’esperit del lloc. Llums de nit reflectida a les aigües obscures i calmes dels canals venecians.
Bona iniativa, enhorabona!
Com sempre una màgica visió, íntima i personal de la ciutat dels canals. Llums i ombres que podem també trobar mirant dins nosaltres.
Moltes gràcies per aquest esplendit regal .
Amb en Toni fins i tot el confinament s’ens farà curt !