Silenci. Silenci… I, de nit, la ciutat deserta, on només jo, sol amb el ressò de les pròpies petjades, puc enregistrar moments de llums i d’ombres, els meus.
Venècia em fascina. M’hi trob tan bé, que hi perd la noció del temps. Admir les seves arquitectures, i passeig embadalit pel laberint dels seus carrers. És la ciutat més inversemblant del món, en paraules de Matvejevic Predrag. I quan vull fer una foto no hi ha res dins del paisatge que em faci nosa.
6 comments for “[Quarantena_1] Toni Catany parla de les seves imatges de Venècia”