A l’expo “Agua al desnudo” he presentat la foto L’home velat. L’home velat és una foto de fa anys que ara he recuperat, perquè en vaig fer una ampliació digital a Caracas. És un home nu cobert per un vel, que s’ha aferrat, amb l’aigua o la suor, al cos, i on s’endevinen una mà reflectida al fons brillant, una taca vermella i taques d’aigua… És l’home velat, però l’altre dia se’m va ocórrer un altre títol, molt més suggerent: La flor romanial. Aquest títol no és descriptiu, fa tornar la foto encara més misteriosa. Com fa una estona he anotat, ‘la poesia comença allí on neix el misteri’.
La flor romanial és la flor de la rondalla del mateix títol. Era una de les rondalles preferides de les que em llegia el pare, a l’hivern, al costat del foc.
La flor romanial és una flor imaginada, impossible, miraculosa, perquè ho cura tot, fins i tot ressuscita els morts.
