A Grècia hi conflueixen dos temes fonamentals en l’obra de Toni Catany: el món clàssic i la Mediterrània, entesa com un espai de contaminació cultural: els carrerons de colors de Bizerta, a Tunísia, que podrien ser els de Burano, a la llacuna veneciana; les runes romanes a Líbia o Turquia i els vestigis de la Magna Grècia a Sicíla; els calçons amb bufes dels camperols del nord de Marroc tan semblants als dels pagesos de Llucmajor que retratà Tomàs Monserrat… Aquests dos temes són centrals a La meva Mediterrània (Lunwerg, 1991) i Obscura memòria (Lunwerg, 1997), però també apareixen a Visions del Tirant Lo Blanc (Lunwerg, 2007) i, com no podia ser d’altra manera, a la retrospectiva L’artista en el seu paradís (Lunwerg, 2001). A més, l’art grecoromà és present a Somniar déus (Lunwerg, 1993), en què els nus masculins s’inspiren en l’estatuària clàssica.
Així, no és estrany que Grècia fos una destinació recurrent dels viatges de Catany. Hi viatjà quatre vegades entre 1988 i 1998, i aquest mes de febrer es compleixen 25 anys del tercer viatge; entre el 3 i el 18 de febrer de 1996 visità Atenes, Olímpia, Eleusis, Delfos, Micenes, Corint i l’illa de Rodes. D’aquest viatge Catany en publicà les cinc fotografies que acompanyen aquest text: a L’artista en el seu paradís hi trobem dues polaroids transportades de l’Acròpoli d’Atenes i una fotografia feta amb pel·lícula Polapan 35 de Polaroid a Rodes; una versió retocada digitalment d’aquesta imatge també apareix a Visions del Tirant lo Blanc, on hi ha dues fotografies més fetes el febrer de 1996 a Rodes, en aquest cas diapositives reelaborades digitalment el 2007.