Amb motiu de l’exposició “La meva Mediterrània. Toni Catany i Josep Pla”, hem preparat una sèrie de trobades literàries amb el nostre mar com a eix, que s’iniciaran el proper 6 de juny amb la presentació de la versió en català del Breviari mediterrani de Predrag Matvejević a càrrec de Pau Sanchis Ferrer, traductor del llibre, i Miquel Bezares.
PROGRAMA
- Divendres 6 de juny, 19.30 h
Predrag Matvejević, Breviari mediterrani
Amb Pau Sanchis Ferrer, traductor del llibre, i Miquel Bezares - Divendres 27 de juny, 19.30 h
Un cor furtiu: vida de Josep Pla
Amb Xavier Pla, autor del llibre, i Sebastià Alzamora
- Divendres 4 de juliol, 19.30 h
Josep Pla, Cabotatge mediterrani
Amb Jesús Revelles i Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla
Entrada lliure fins a completar aforament
BREVIARI MEDITERRANI
En les primeres pàgines del Breviari mediterrani (laBreu Edicions, 2025), Matvejević diu: «Amb els diferents components del Mediterrani es forma, amb més o menys fortuna, un mosaic.» Aquest llibre ha estat definit de moltes maneres (tractat poètic i filosòfic, portolà, recull d’aforismes o de contes assagístics, crònica d’un viatge…). És tot això i també és un mosaic, un palimpsest desplegat o la reconstrucció d’una biblioteca. Però, sobretot, és un llibre de gènere inclassificable que a través d’una prosa rica i suggeridora i d’un estudi sobre la geografia física i humana, sobre la cartografia i sobre les llengües i les literatures del nostre mar intenta reconstruir la història d’una paraula: «Mediterrani». El resultat és un relat bell i savi sobre el mar que a hores d’ara ja és un clàssic europeu contemporani. O tal com diu Claudio Magris: «una narració que fa parlar la realitat i que insereix perfectament la cultura en l’evocació fantàstica.»
Predrag Matvejević (Mostar, 1932–Zagreb, 2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’antiga Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia. Matvejević va dialogar amb autors com Claudio Magris i Raffaele La Capria. En una visita a Barcelona el 2004, Matvejević va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània com el català. Finalment, Matvejević es pot llegir en català de la mà de Pau Sanchis Ferrer.
Pau Sanchis Ferrer (La Pobla de Farnals, l’Horta Nord, 1978), escriu poesia i tradueix literatura italiana croata i sèrbia al català i al castellà i literatura catalana al castellà. També treballa com a editor i corrector autònom. Ha publicat, entre altres, els llibres Falsa-ratlla (2024), Veles (2018) i Arnes (2018). És soci d’Edicions del Buc, una editorial especialitzada en llibres de poesia.
