“Toni Catany. Altars profans” al Menorca Doc Fest – Sala Sant Antoni, Maó – 24/10/2025 a 5/12/2025

“Inventar una imatge, una composició, per expressar un sentiment, una sensació, amb uns objectes i a través d’uns objectes. Fotografiar-la, i la composició desapareix amb la descomposta dels objectes. En queda, només, la imatge enregistrada per despertar, als altres, altres sentiments, altres sensacions.”

Toni Catany

TEXTOS DE L’EXPOSICIÓ

Entre tots els gèneres conreats per Catany, la natura morta és, sens dubte, el que més s’associa al seu nom, l’alfa i l’omega de la seva obra. Les composicions florals en color, realitzades principalment als anys vuitanta, el van donar a conèixer en el panorama internacional i a la seva darrera sèrie, Altars Profans, el domini tècnic del procés digital duu a una obra d’un refinament tan subtil com sublim. Per a Catany, la natura morta és, més que una tria estètica, un vehicle per expressar sentiments, sensacions o estats d’ànim.

Els Altars profans representen avui dia una mena de testament artístic. Podria veure’s també com un catàleg de tot allò que constitueix l’univers catanyià: els objectes valuosos o no valuosos arreplegats de tot arreu del món al llarg dels anys i que omplien el seu pis de Barcelona són mostrats sense decòrum, i la seva presència dona testimoni de la importància que el seu propietari els concedia simplement perquè, com a totalitat, parlen de la seva vida.

I també evoquen les anades i les vingudes. L’estudi aplegava la memòria del món, de la mateixa manera que, amb els seus viatges, Toni Catany convertia el món de fora en una extensió del seu estudi. Així, davant les ceràmiques de Barceló, plenes de vida, de fum, de foscor i de misteri, la seva proposta és la de la matèria obscura dels altars profans. Així mateix, davant unes estovalles florejades i un estucat a la Toscana; davant unes caragoles o unes flors seques i una fornícula a l’Índia, el fotògraf no pot evitar compondre uns altars improvisats. Tot acaba sent una qüestió d’anades i tornades. Aquests moviments incessants i inextricablement lligats s’alimenten mútuament en una recerca apassionada: glorificar la bellesa i l’harmonia, destriar l’art en la quotidianitat, crear vincles, bastir ponts, trobar semblances a vegades inversemblants. I trobar-se a un mateix; és a dir, mostrar-se. A través de les seves fotografies, Toni Catany no ha parlat mai de cap altra cosa que no fos de si mateix. Aquesta és la cohesió i la coherència que hi ha entre milers d’imatges que abracen mig segle.