Michael Kenna, Toni Catany: Confluències

Del 19 de març de 2023 al 7 d’abril de 2024

ES / ENG

Estirant del fil del concepte de TRANSFERÈNCIES, presentam la primera gran exposició del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany: MICHAEL KENNA, TONI CATANY: CONFLUÈNCIES, en què l’obra del fotògraf anglès i la del llucmajorer dialoguen al voltant de sis eixos temàtics: la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Mallorca i Venècia.

L’anglès i el mallorquí no es coneixien, no es van trobar mai, però sabem que es respectaven i s’admiraven mútuament.

A priori, podríem creure que les seves obres són diferents: en Kenna trobam una predilecció pel paisatge, l’ús exclusiu del format mig i el blanc i negre, uns tiratges de petites dimensions, sempre realitzats pels seus propis mitjans.

Catany ha explorat tot el que la inspiració li ha presentat: del retrat al nu, de l’arquitectura al paisatge, del reportatge a la natura morta; no s’ha privat de cap subjecte, de cap temàtica; ha practicat tant el color com el blanc i negre, tant l’analògic com el digital; experimentant tots els formats i totes les tècniques (calotip, heliogravat, polaroid transportada) sempre que les consideràs adequades i que enriquissin els seus propòsits i els seus anhels.

I, amb tot, els seus universos presenten més semblances del que pugui parèixer d’entrada: cap dels dos fa cas de modes o tendències, creant una obra veritablement atemporal; tots dos es nodreixen de la història de la fotografia, així com de la història de l’art en general, reivindicant aquest llegat del passat; tots dos són grans lectors, melòmans i cinèfils; tots dos són epicuris d’esperit.

Més enllà de les diferències, hem decidit posar l’accent en les similituds, les convergències entre l’obra de Michael Kenna i la de Toni Catany. El que se’ns presenta com a confluències.

Sense pretendre ser exhaustius, n’hem triades sis… Tant per a un com per a l’altre, bé al cor o bé a la perifèria, hi ha o hi ha hagut la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Mallorca i Venècia. Aquests punts de convergència constitueixen el cor i el cos d’aquesta exposició.