El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acull, a partir del 12 de juny de 2025 una exposició retrospectiva del fotògraf suec Christer Strömholm (1918-2002), organitzada conjuntament amb la Fundación MAPFRE i comissariada per Estelle af Malmborg. Strömholm, Premi Hasselblad el 1997, és un referent indiscutible de la fotografia europea de postguerra per l’original subjectivitat que introdueix a la tradició documental de caràcter existencial.
La mostra presenta una àmplia retrospectiva que cobreix tots els aspectes de la producció de l’artista, des de la seva participació al grup alemany Fotoform, als principis de la dècada de 1950, fins als retrats icònics de les seves amigues, les transsexuals de la Place Blanche de París, passant pels seus múltiples viatges, entre els que es troben els que va fer a Mallorca, la seva fotografia de carrer i els seus retrats d’artistes.
Christer Strömholm
Segons les seves pròpies paraules, Christer Strömholm (Estocolm, 1918-2002) va ser un nen ben pentinat i amb vestit de mariner, atrapat en un ambient burgès. La seva adolescència va ser turbulenta i als setze anys es va produir un succés tràgic que va marcar la seva vida per sempre: el suïcidi del seu pare.
Un cop complerts els disset anys, va començar a viatjar pel món, va iniciar la seva formació artística a Dresden i va assistir a diverses escoles de pintura a París i Estocolm. El 1938 va entrar en contacte amb l’Espanya de la guerra civil i quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va allistar al bàndol finlandès amb altres suecs per lluitar contra Rússia a la guerra d’Hivern. Es va desplaçar a Noruega el 1940 juntament amb diversos voluntaris suecs de Finlàndia, que es van organitzar contra l’ocupació nazi. L’experiència de tres conflictes bèl·lics va acabar deixant empremta en ell i en la seva visió de la vida.
Després de la guerra mundial va tornar a París, on va ingressar a l’Académie des Beaux-Arts. Allí va començar a experimentar amb les arts gràfiques i a explorar les possibilitats de la càmera de gran format. Va ser llavors quan va prendre consciència que la imatge fotogràfica li permetia expressar-se d’acord amb els seus desitjos.
Els anys cinquanta es van caracteritzar per una frenètica activitat viatgera. La seva obra va experimentar un important desenvolupament durant els viatges a ciutats com Hiroshima, Tòquio, Calcuta, Nairobi, Los Angeles i Nova York, on va fer algunes de les seves fotografies més icòniques.
Strömholm considerava que l’ensenyament tradicional fotogràfic accentuava massa les qüestions tècniques, a costa de les artístiques. El 1962 va crear Fotoskolan, la innovadora escola de fotografia d’Estocolm, on es van formar més de mil dos-cents estudiants, entre ells alguns dels fotògrafs més importants d’Escandinàvia.
El 1986 es presentà l’exposició “9 sekunder av mitt liv” [9 segons de la meva vida] al Moderna Museet d’Estocolm, que suposà la consagració definitiva de l’artista davant el públic suec. Onze anys després d’aquesta mostra, va rebre el Premi Hasselblad.
Una vegada i una altra, Christer Strömholm va insistir en la impossibilitat de fotografiar experiències alienes. La fotografia ha de basar-se en les pròpies vivències i el fotògraf hi ha de ser amb tots els sentits. En molts aspectes, les imatges revisiten el seu propi passat. Per a ell, cada imatge nova era un autoretrat més.
Estelle af Malmborg, comissària de l’exposició