Amèrica, topografies i territoris, entre l’abandó i la reinvenció
Iñaki Bergera, catedràtic de projectes, fotògraf i comissari
En la trajectòria d’investigació de les relacions entre fotografia, arquitectura, paisatge urbà i territori de Bergera, els Estats Units emergeixen amb una atenció preferent i singular. Des de l’estranyament que produeix l’intent de confrontar el paradigma identitari amb la mirada personal, l’ecosistema visual americà ha estat objecte de diferents lectures pròpies que comparteixen una reinterpretació personal d’aquella nova topografia que va fascinar els fotògrafs dels anys setanta. La ciutat, d’una banda, amb els buits urbans, els no-llocs i els patrons simbòlic-formals, es converteix en l’escenari preferent per posar en marxa els mecanismes que construeixen una imatge urbana i autònoma possible. Estesa als seus límits cap a les perifèries imprecises i els suburbis, aquesta ciutat es fa territori monumental, per la seva magnitud, però també per la seva heterodòxia i desestructuració.
Iñaki Bergera (Vitòria, 1972)
Arquitecte i doctor per la Universitat de Navarra (1997 i 2002), és catedràtic de Projectes Arquitectònics a la Universitat de Saragossa. El 2002 es va graduar amb premi extraordinari al MDes de la Universitat de Harvard (GSD). Especialitzat en les relacions entre arquitectura, paisatge i fotografia, té una àmplia i reconeguda producció investigadora com a autor i editor. Ha estat Investigador Principal del Projecte MINECO R+D+i “Fotografia i Arquitectura moderna a Espanya” (FAME) i comissari de les exposicions derivades del projecte al Museu ICO de Madrid dins PhotoEspaña (2014 i 2017). Ha realitzat estades de recerca al Getty de Los Angeles, al CCA de Mont-real, al CCP de Tucson, a la Universitat de Zuric i a Columbia University.
