Eivissa: mateixes mirades, diferents relats
Maribel Rosselló, doctora en Arquitectura i Historiadora de l’Art
Eivissa esdevingué per a l’arquitectura de la modernitat dels anys trenta un referent de l’essencialitat buscada. L’avantguarda internacional va veure l’arquitectura popular d’alguns indrets del Mediterrani com les Pitiüses o Capri com la refermança de l’ideal al qual aspirava. Foren diversos els arquitectes que, com Sert, Perriand, Bronner o Hausman, viatjaren fins a l’illa per conèixer i reconèixer la seva arquitectura i feren de la fotografia l’eina fonamental per fixar en l’imaginari compartit l’arquitectura popular illenca. Una mirada fotogràfica sensible i escodrinyadora d’aquella realitat que també compartiren altres aproximacions. Maribel Rosselló indaga sobre les diferents mirades fotogràfiques que, amb esguards i referents gairebé idèntics però amb finalitats ben diferenciades, acabaren constituint una cultura compartida que quedà fixada en la cultura arquitectònica.
Maribel Rosselló (Porreres, 1963)
Doctora en arquitectura, historiadora de l’art i arquitecta tècnica, és professora titular del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Pertany al grup de recerca en Arquitectura, Ciutat i Cultura i és responsable del taller Patrimoni, ciutat i territori. La seva activitat de recerca se centra en la història urbana i de l’arquitectura durant els segles XIX i XX, i dedica una atenció especial a l’estudi de la configuració de la ciutat a partir del teixit residencial i a les condicions habitacionals. És autora de diverses publicacions centrades en història urbana i la vinculació entre l’arquitectura i les transformacions urbanes i territorials.
