“Hay un jinete que va cabalgando, solo por el desierto, pero al lado de unas ruinas maravillosas de otras culturas que son Petra. Y yo me lo imagino así, como un caballero, como un fotógrafo viajero que ha ido a investigar otras culturas, desconocidas para los europeos, y que se ha encontrado con tanta belleza que se ha quedado deslumbrado.”
Cristina García Rodero, fotògrafa
Petra
“Hi entràrem a peu. Molta gent amb cavalls. El torrent semblava les rambles.
El camí fins a la primera tomba em va impressionar molt, i no es féu gens llarg.
Anàrem després cap al monestir, i hi férem parada per dinar. La caminada és llarga, potser més de 3 hores d’escalons, o sia de pujada. La tornada, quan ja fosquejava, fou a cavall.
Avui hi hem anat i n’hem tornat a cavall. Demà partirem cap a Amman amb un Taxi, i ens aturarem allà on vulguem.
Petra m’ha agradat molt, però no m’ha impressionat tant com m’esperava. Confii que a les fotos no es noti.”
Toni Catany. “Jordània. Desembre de 1992”
1 comment for “[Quarantena_12] Cristina Garcia Rodero i Toni Catany: dues visions sobre el viatge”