“Només aquesta tija vertical, guiada per la flama reincident, i creadora d’un alè, només aquesta parla d’arrels reclosa en l’estretor d’un vas on se l’ha obligada a estar, ens mostren ara amb el seu borrissol de neu efímera, espina humil, coriàcia fulla, tendra nafra, en àrid claustre, que aquí on hem vingut, el lloc esquerp del viure, tot grilla i calla en una tossuda espera, tot és fondo pensament i ja s’endinsa, tot roman i és resistència.”
Arnau Pons, poeta, traductor i assagista
MARAVILLOSO
Me crea controvèrsia aquesta col·lecció. Hi veig bellesa, candor… I per altra me connecta a un sentiment de tristesa i decadència He de dir q sa tia Maria, sa mare de’n Toni, la que tenia aquests cossiols al corral de casa seva. Tenia bona mà per les plantes. I tit servia per aferrar un teis de cactuts
Però en aquest estat, malgrat la bellesa que treu en Toni a unes plantes que a mi me recorden l’abandó. El que hi havia al final de la vida de la tia, quan ja no en podia tenir cura dels seus cossiols