[Quarantena_26] In memoriam Umberto Pepe

“Horabaixa post el sol…”, La Guardia, Illa Margarita, Veneçuela, 2001

Toni Catany tenia en Adrià Pujol i Umberto Pepe dos bons amics que, a més, esdevingueren els acompanyants perfectes en els seus viatges per Veneçuela. El reconeixement de la importància del pintor mallorquí establert al país caribeny i del seu company fou testimoniat a l’exposició que, sota el títol Barques i peixos de la mar a la costa oriental de Veneçuela, la Fundació presentà al Claustre de Sant Bonaventura entre el setembre de 2018 i el gener de 2019.

Aquests dies hem conegut la trista notícia de la mort d’Umberto, persona alegre, afectuosa i estimada per aquells qui vàrem tenir la fortuna de tractar-lo. En nom del patronat de la Fundació Toni Catany volem retre-li homenatge amb la publicació d’aquesta imatge que acompanyam amb un dels textos que la il·lustraven en l’esmentada exposició.

Miquel Bezares, president de la Fundació Toni Catany

Illa Margarita, 30 de juliol de 2001

Fa una setmana que Catany rebé una trucada des de Mallorca en què el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya li comunicava que li havia estat concedit el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Ho celebrà, aquell dia, amb Adrià i Umberto dinant en un restaurant italià.

Ara, però, són a Illa Margarita de nou, a la casa d’una amiga d’Adrià que es diu Geni Meijer, i Catany escriu al seu quadern de notes:

“Aquesta casa de Geni és un paradís […] Ella i el pianista se n’anaven cap a Caracas. Umberto i Adrià els han acompanyat a l’aeroport i s’havien d’aturar a comprar queviures. Jo he quedat a casa. Fa tres hores que estic sol, estirat al chinchorro, passejant pel jardí, tot escoltant música. Tenc calor, la piscina il·luminada, fosforescent, em convida a refrescar-me. M’hi fic nu. Estirat a la tumbona, llavors, sensació de luxe, sota la lluna i dos cocoters, fumant una cigarreta. El cel es va estrellant i Mozart continua tocant. Adrià i Umberto encara no han arribat. Són gairebé les 18 hores. Hauran comprat tot el súper. A l’habitació veig que la senyora m’ha deixat un termo amb aigua gelada, al costat d’un ram de flors.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *