“Com qui té una pedra, com qui té l’ànima de l’altre entre les mans, com qui floreix recercant la seva pell i anidant dins l’estupor. Com qui, amb la mirada, desarrela de les fondalades els records i les emocions. Tot i així i tot i això, batega entre els dits la dansa més noble de l’eternitat.”
Pau Vadell Vallbona, poeta i editor