“En solitud es veuen moltes coses, oi? Carrers i habitacions sovint humils per no dir més, on és possible imaginar algun dels altars profans de Toni Catany, les imatges que feia amb coses de cada dia i flors, que ara semblen una memòria del confinament. Com aquesta, en què acompanya el pomell de flors senzilles amb els diaris de Blai Bonet (Els ulls, La mirada) i els viatges de Pierre Loti.”
Mercè Ibarz, escriptora
Fragment del text publicat a Vilaweb el 17 d’abril de 2020