[Quarantena_37] Viatge al sofà de les flors. Mots de Lucia Pietrelli per a una fotografia de Catany

Roser al sofà, 1982

Viatge al sofà de les flors 

No era un sofà, era un esbós de món. Emmurallat en uns quants centímetres, concentrat en vellut i arabescos florals. L’espai mínim i necessari per a contenir-la a tota Ella, després de nuada, desflorada, després d’oberta, oferta, marcada.

No era un sofà, era una arca. I els peus xops per la mar deixada a baix, trepitjada, veremada com un suc espumós. Les onades persistents al voltant, arrogants en el seu reclam d’aire, de vida. Reclamant-la a Ella, a tota Ella que desfeta, que vençuda, a Ella que abandonada al temps…

A la mar que amb el temps fa la marea, al plaer que amb el temps fa l’orgasme, a la vida que amb el temps fa el cos, a la llum que amb el temps fa aquesta fotografia. No era un sofà, era un cossi. I la corol·la d’Ella penjant, tirabuixons de fulles i flors, enfiladissa dins la gravetat, teló i ventada. La poncella amaga la rosa. El rostre amaga el secret.

Lucia Pietrelli, escriptora


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *