El juliol de 1991, ara fa 30 anys, Toni Catany viatjà per primera vegada a Veneçuela, amb motiu de l’exposició “Toni Catany. Fotografías. Desnudos y naturalezas muertas”, que s’instal·là a la Sala Mendoza de Caracas gràcies a la mediació d’Adrià Pujol, pintor mallorquí establert al país i bon amic del fotògraf. Catany tornà a Veneçuela fins a 7 vegades (els anys 1996, 1999, 2001, 2003, 2004, 2006 i 2008), acollit per Pujol i el seu cercle d’amistats, i les fotografies que hi va fer són la matèria dels seus llibres Un Carib (The Private Space, 2010) i Barques i peixos (autoeditat, 2013), i tenen un pes important a Fotografies (Lunwerg, 1997).
Les fotografies que acompanyen aquesta publicació formaren part de l’exposició “Barques i peixos”, que es mostrà la tardor de 2018 a Llucmajor i que neix tot estirant el fil del llibre homònim citat anteriorment. Del costum de Catany d’adquirir les barques i els peixos, Pujol n’és una mica el culpable. El pintor mallorquí ja en fa col·lecció quan el fotògraf en compra els primers, a Cumaná, al seu primer viatge. En viatges successius n’adquirirà més, i un dels criteris de la tria és sempre que la mida sigui adequada al seu equipatge. Barques i peixos són, en origen, joguines. Però, una vegada és a casa seva, al seu estudi de Barcelona, deixen de ser joguines per esdevenir el centre de composicions nostàlgiques i evocadores, d’una sensibilitat senzilla i pura, icones de la felicitat policromada que perpetuen o acreixen les mirades innocents d’aquelles criatures que ha retratat mirant amb curiositat l’objectiu davant de parets de colors vius o, posem per cas, sostenint un peix autèntic per la cua. Les joguines han esdevengut llavors records. I, com a tals, esdevenen figures divines, gairebé, per a la sensibilitat d’aquell qui és capaç de convertir el que tots tenim davant dels ulls (el que tots havem a disposició, però potser no sabem mirar-ho) en bellesa. Estricta bellesa.
“A les 9 del matí som a la carretera. Feim uns 800 quilòmetres fins a Río Caribe. Pel camí compr 2 barques al mateix lloc on vaig comprar-ne a l’altre viatge. Faig fotos a un noi amb la barca que ha fabricat, així com uns bodegons de fruites.”
Veneçuela, 15 d’abril de 1996