Article publicat al núm. de gener de 2015 de la revista Llucmajor de pinte en ample.
Aquests darrers mesos, coincidint amb el primer aniversari de la mort del fotògraf, la Fundació Toni Catany ha organitzat al poble tot un seguit d’actes en memòria de l’artista, el més important dels quals és, sens dubte, l’exposició oberta al públic al Claustre des del 29 de setembre que, sota el títol d’Altars profans, ha permès, i encara ho farà fins al 29 de gener, als llucmajorers i als visitants contemplar i admirar la bellesa de la darrera sèrie creativa en què treballava Catany quan, el 14 d’octubre de 2013, el sorprengué la mort a Barcelona, la ciutat on residia des dels anys seixanta. La mostra, que ha tingut un bon nombre de visites i, segons que percebem, una notable recepció, així com els actes que completaven el programa (des del pregó de fires inicial, a càrrec d’Antoni Garau, fins a una taula rodona prevista per al 23 de gener pròxim en què s’ha de reflexionar, entre d’altres coses, sobre l’oportunitat d’un Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor) han estat possibles gràcies a la col·laboració entre la Fundació, tot just acabada de constituir, i l’Ajuntament de Llucmajor, que n’ha assumit el patrocini i que ha mostrat, des del primer moment, reconeixement de les nostres propostes i disposició per a un ràpid acord en la convicció, clarament compartida, que calia retre un adequat i merescut homenatge al fotògraf.
De moment aquest és, doncs, el present. Des de fa uns mesos existeix ja una Fundació, inscrita en el registre de fundacions de les Illes Balears, que té, com a primera finalitat, catalogar, conservar, estudiar, defensar, prestigiar i difondre el llegat artístic i fotogràfic de Toni Catany. Els actes d’aquests mesos al Claustre són només un exemple del que pot suposar per a la vila la col·laboració entre la Fundació i la corporació municipal, i esperam que aquestes hagin estat només les primeres de moltes activitats que, d’aquí en endavant, perpetuïn, d’una manera o de l’altra, aquesta complicitat, en benefici de la cultura al municipi i del record i l’agraïment que, modestament, crec que devem al nostre fotògraf.
A més, el 4 de desembre passat presentàrem a Barcelona la Fundació. L’acte, que comptà amb més de cent invitats (entre els quals el batle i el regidor de cultura de la vila i el conseller de cultura de la Generalitat), serví per obrir la casa de l’amic a persones que l’estimaren i el conegueren, o que en reconeixen la importància, i que s’interessen, ara, per la situació en què es troba el llegat i les perspectives de futur de l’obra del fotògraf. Faig un breu incís aquí per dir que hi ha hagut, em sembla, una certa confusió en la interpretació d’aquell acte, que no era la presentació d’una altra Fundació a Barcelona, ni de la seva seu, sinó la presentació, a Barcelona, de la Fundació Toni Catany, formalment constituïda, davant de la notària de Llucmajor, des del 10 de juliol de 2014. Dit això, reprenc el fil per recordar, com ja fou publicat en aquesta mateixa revista el mes passat, que s’aprofità l’esdeveniment per a anunciar, públicament, dues coses. D’una banda, el nomenament, decidit pel Patronat en reunió celebrada el mateix dia 4, d’Antoni Garau com a director de la Fundació. De l’altra banda, la bona notícia que durant el 2016 es podrà veure a la Pedrera, la sala d’exposicions més visitada de la capital catalana, una gran retrospectiva de l’obra del nostre fotògraf.
La segona de les finalitats fundacionals de l’entitat que tenc l’honor de presidir és, en consonància amb la voluntat de Catany, treballar i col·laborar amb les institucions públiques en la creació i la gestió d’un Centre Internacional de Fotografia, amb seu a Llucmajor, amb vocació d’esdevenir un organisme actiu amb projecció local i global per al foment de la cultura fotogràfica i per al coneixement i la difusió de la seva obra. És sabut que per a la construcció d’aquest centre foren transferits al Govern, al final de la legislatura passada, i amb caràcter finalista, 4,3 milions d’euros. Amb caràcter finalista vol dir que aquests diners els hauria d’emprar, el Consell de Mallorca, que és la màxima institució en termes de cultura a l’illa i a qui el Govern ha de traspassar-los, en la construcció i posada en marxa del Centre Internacional de Fotografia. A més, per a la disposició d’aquests fons estatutaris el Consell té un termini que s’esgota el 2016 (es tracta, de fet, d’una pròrroga concedida in extremis quatre dies després de la mort de Catany), i deixar passar els dies sense prendre decisions i consolidar acords és una temeritat injustificable. La Fundació, des de l’endemà mateix de la seva constitució, es posà a disposició de l’administració i s’ha assegut ja diverses vegades amb els màxims responsables del Consell de Mallorca, i sempre en presència i amb la participació del Batle de Llucmajor. A la darrera reunió, que vam celebrar a començament de novembre passat, vam interpretar que hi havia sintonia en les intencions i voluntat d’entesa en les futures i immediates actuacions. Coincidírem, en aquella última ocasió, que no es podia perdre ni un sol dia. ¿Què ha passat, però, des d’aquella última reunió? Quan escric aquests mots, durant els primers dies d’aquest gener d’un any nou, el Consell no ha mogut fitxa, i no ens ha comunicat, formalment, si hi ha hagut alguna novetat, algun avenç, o si, sense nosaltres saber-ho, ha desistit de mantenir el compromís adquirit. Adquirit primer amb Toni Catany. Després, i de manera explícita, amb la Fundació que porta el seu nom i que el representa.
Aquest és doncs, al nostre parer, un moment crucial (un instant decisiu, per dir-ho en paraules d’un altre gran fotògraf, el francès Cartier-Bresson) i el futur del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor és, a hores d’ara, incert. No sabem com interpretar el silenci del Consell, un silenci que, és clar, compromet el marc de confiança necessari per a assolir l’objectiu i veure el somni del fotògraf fet realitat. En aquest sentit, tanmateix, vull aprofitar l’ocasió per remarcar que els membres del patronat farem tot el que sigui necessari perquè la Fundació Toni Catany tingui, amb Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor o sense, amb el suport dels actuals responsables del Consell o sense, garantida l’existència, i que acompleixi, tant com sigui possible, els seus fins fundacionals.
Aquests dies hem recordat i recordam Toni Catany, i adesiara m’assalta, de nou, la pregunta que ja es va fer, reiteradament, el nostre amic mesos abans de morir, i que ara pos sobre la taula: ¿deixarem escapar, els llucmajorers, aquests 4,3 milions d’euros? No em puc estar d’afegir-hi, encara, i per acabar, el que em resultaria encara més incomprensible: ¿haurem, a més, de tornar els mallorquins aquests diners a Madrid?
Miquel Bezares, president de la Fundació Toni Catany