Una casa per a la fotografia: Qüestions d’arquitectura. 24 i 25 d’agost al CIFTC

Versión en castellano aquí / english version here

PROGRAMA

Dijous 24 d’agost

– 19:00 h // El Centre Àrab d’Arquitectura de Beirut: arquitectura moderna al món àrab i la seva documentació i preservació – A càrrec de George Arbid

– 20:30 h // Escoltar els llocs – A càrrec d’Aldo Amoretti

– 21:30 h // Exposició de fotografies d’Aldo Amoretti. Inauguració

Divendres 25 d’agost

– 19:00 h // Coses de la modernitat – A càrrec de Laurent Stalder

– 20:30 h // Un altre futur – A càrrec de Carles Enrich

Inscripció gratuïta, reserves a ticketib

Mitjà col·laborador: Ara Balears

INTRODUCCIÓ

El concepte de transferència descriu el pas d’una imatge o d’un objecte d’un context a un altre. Els fenòmens derivats dels desplaçaments de les obres i de les idees amplien els punts de vista i multipliquen els registres de significació. Així, les transferències que es teixeixen entre l’obra de Toni Catany i d’altres disciplines esdevenen un terreny enormement fructífer de relacions, de maneres de transmetre, de crear novament, de traduir i d’interpretar. Per tant, l’arquitectura, entesa com a manifestació artística, obre una porta a aquestes connexions, a aquests nexes, en els que volem aprofundir des de l’obra fotogràfica de Catany.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany vol fomentar aquest intercanvi entre creadors i disciplines i s’ofereix com a camp d’acció per a tota mena d’interaccions i de processos de transformació de la mirada i de la sensibilitat.

Antoni Garau, director de la Fundació Toni Catany

PRESENTACIÓ

Qüestions d’arquitectura és una reflexió sobre qüestions comunes a la producció artística que comparteixen dues disciplines, la fotografia i l’arquitectura.

En el marc del recentment inaugurat Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (Llucmajor, Mallorca), aquestes sessions es proposen al voltant de, en primer lloc, la creació, la invenció del que és nou. La fotografia i l’arquitectura estan basades en la realitat però la seva acció provoca sempre una nova mirada, un nou espai que alhora que ens orienta cap al futur ens fa comprendre i ampliar la nostra percepció del que existeix.

Però també cal tenir present que aquesta activitat no sorgeix del no-res. Es basa en el coneixement, en l’anàlisi, en l’ampliació del camp i en l’abstracció del pensament i de la tradició. I en el nostre cas, com no podria ser d’altra manera, també la cultura mediterrània és un factor determinant, com a marc real i ampli.

Creació i coneixement com a valors dialècticament complementaris que informen les sessions que tindran lloc els dies 24-25 d’agost al CIF Toni Catany de Llucmajor.

Josep Lluís Mateo, arquitecte

PONÈNCIES

El Centre Àrab d’Arquitectura de Beirut: arquitectura moderna al món àrab i la seva documentació i preservació
El Centre Àrab d’Arquitectura (ACA), una iniciativa sense precedents a Beirut, té com a missió la tasca de conscienciar sobre l’arquitectura i l’urbanisme i pretén ser un punt de referència i una plataforma per reunir la comunitat professional i altres sectors de la societat. L’ACA també actua com a centre de recerca, disposa d’una biblioteca pública i un arxiu físic sobre arquitectura moderna al Líban i col·labora amb institucions similars del món àrab i més enllà. Per tal de promoure el coneixement sobre el patrimoni arquitectònic modern i participar en la seva protecció, l’ACA disposa d’una base de dades en línia sobre arquitectura moderna als països àrabs; produeix publicacions, comissaria exposicions, organitza seminaris i conferències, participa en accions de lobby, organitza tallers per a infants i té un programa de visites guiades obertes a tothom.

George Arbid

després d’un Diploma d’Estudis Superiors en Arquitectura per l’ALBA, Arbid va ser Fulbright Visiting Scholar al Programa d’Història, Teoria i Crítica del MIT i va obtenir un títol de Doctor en Disseny per la Universitat de Harvard. Ha estat docent a l’ALBA, l’AUB i la Universitat Libanesa. La seva recerca cobreix principalment l’arquitectura moderna al Líban i al món àrab. És cofundador i director del Centre Àrab d’Arquitectura, situat a Beirut, i de Docomomo Lebanon.

Escoltar els llocs

“L’arxiu fotogràfic d’un projecte acabat mai no és complet. Cada imatge successiva representarà un portal a través del qual comprendre l’obra amb més profunditat i claredat; cada imatge comporta una perspectiva única, el seu punt de vista… El pas del temps quotidià i estacional i el joc canviant de llums i ombres influeixen profundament en el caràcter físic i atmosfèric de l’espai i els volums. Aquestes són les narratives canviants que la fotografia pot revelar i documentar”.

John Pawson

Aldo Amoretti

llicenciat en arquitectura pel Politècnic de Milà, va treballar com a arquitecte fins al 2005, quan va començar el seu treball com a fotògraf d’arquitectura, col·laborant amb arquitectes de renom internacional com Peter Zumthor, John Pawson, BIG Bjark Ingels, Snhoetta, Auer Weber o J.L Mateo, entre d’altres. Ha publicat en les principals revistes d’arquitectura com The Architectural Review, Casabella, Detail o Abitare, i la seva obra s’ha exposat a la Biennal de Venècia o la Galerie d’Architecture de París.

Coses de la modernitat

Sota el títol ‘Coses de la modernitat’, la conferència se centrarà menys en les persones o edificis i més en aquelles “coses” que han estat objecte de modernització de l’arquitectura i l’urbanisme durant els darrers 200 anys, com la porta giratòria, la ascensor, el vidre, el rellotge, el conducte, l’aïllament, etc. El terme cosa inclou tant l’objecte material concret com els interessos associats a l’objecte. Entendre els objectes com a “coses” no vol dir, doncs, disminuir-ne la significació, sinó, al contrari, afegir-hi realitat, entendre’ls en funció de les preocupacions complexes, històricament situades, diverses en què es van crear.

Laurent Stalder

és des de 2006 professor a l’Institut d’Història i Teoria de l’ETH Zurich. El 2009 va ser investigador visitant al Massachusetts Institute of Technology, el 2019 va ser professor convidat de «Architectural Behaviorology» al Tokyo Institute of Technology. El focus principal de la recerca i les publicacions de Laurent Stalder és la història i la teoria de l’arquitectura des dels segles XIX fins al XXI, on es creua amb la història de la tecnologia.

Un altre futur

Un altre futur explora, a través de projectes dels darrers anys, construïts o en procés, la idea de treballar amb el temps com a material de construcció. Una idea que es materialitza en diferents intervencions que tenen la voluntat de proposar nous escenaris i redefinir elements existents després d’un període d’abandonament o obsolescència. Les intervencions del Carles Enrich Studio es basen en transformacions d’espais preexistents d’escales molt diferents però amb un objectiu comú: potenciar les dinàmiques locals vinculades a les necessitats socials, entenent l’arquitectura com una superposició de capes que es relacionen intensament amb les condicions preexistents; una superposició que no borra el que ens trobem sinó que afegeix nous estrats que reactiven les dinàmiques del lloc amb una mirada a llarg termini preveient una altra vida a partir de la seva reutilització com a futura pre-existència.

Carles Enrich

arquitecte per l’ETSAB i màster en Teoria i Pràctica de Projectes Arquitectònics, Professor de l’ETSAB des de l’any 2016, és també director del Màster Habilitant d’Arquitectura de La Salle. Fundà Carles Enrich Studio el 2013, que treballa a diferents escales en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, amb una mirada transversal i una especial cura per la diagnosi de les preexistències.

  2 comments for “Una casa per a la fotografia: Qüestions d’arquitectura. 24 i 25 d’agost al CIFTC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *