Cinema francès per acomiadar Lartigue i Kertész, 27/9 i 4/10

El darrer cap de setmana de setembre és també el darrer en què podreu visitar l’exposició “Jacques Henri Lartigue, André Kertész. Un pas al costat”, i com a cloenda comptarem amb un petit cicle de cinema organitzat pel Servei d’Activitats Culturals de la UIB.

27 de setembre de 2024, a les 20 hores: Sous les toits de Paris (1930), de René Claire

4 d’octubre de 2024, a les 20 hores: Ascenseur pour l’échafaud (1958), de Louis Malle

Activitat de franc. Màxim 2 invitacions per reserva. Per reservar, escriviu a <sac@uib.cat> indicant els vostres noms i un telèfon mòbil de contacte.

SOUS LES TOITS DE PARIS (1930), René Claire

Any: 1930 – Durada: 95 min

Direcció i guió: René Clair

Fotografia: Georges Périnal

Producció: Frank Clifford

Repartiment: Albert Préjean Pola Illéry Gaston Modot Delphine Abdala Edmond T. Gréville Édouard Francomme Eugène Stuber Léo Courtois Louis Pré Fils Louis Zellas Paul Ollivier Raymond Aimos Raymond Blot

El 1930, René Clair, que es resistia a emprar el so, novetat tècnica al cinema de final dels anys vint, va acceptar d’introduir-lo en aquest film. Sous les toits de Paris (Sota els sostres de París) és una de les primeres pel·lícules sonores del cinema francès. El film se centra en la vida quotidiana d’un cantant de carrer, Albert, i les seves relacions amb una noia que nom Pola i altres personatges del barri. La pel·lícula destaca per l’ús innovador del so, de manera selectiva i creativa, sovint contrastant-lo amb el silenci o utilitzant-lo per reforçar l’ambientació i els sentiments dels personatges. Això permet que el film mantingui un cert esperit del cinema mut, amb una narrativa visual molt expressiva. Estèticament és notable per la seva representació poètica de París, especialment de les classes populars. Les imatges dels terrats, teulades i xemeneies esdevenen un símbol de la vida comunitària i de les esperances i desitjos dels personatges. A través d’una fotografia acurada i d’una posada en escena que subratlla l’encant de la vida senzilla, Clair aconsegueix crear una atmosfera càlida i nostàlgica.

ASCENSEUR POUR L’ÉCHAFAUD (1958), Louis Malle

Any: 1958 – Durada: 91 min

Direcció: Louis Malle

Guió: Louis Malle i Roger Nimier a partir de la novel·la homònima de Noël Calef.

Música: Miles Davis

Fotografia: Henri Decaë

Producció: Jean Thuillier

Repartiment: Jeanne Moreau Maurice Ronet Georges Poujouly Yori Bertin Lino Ventura Charles Denner Jean Wall Ivan Petrovitch Elga Andersen Gérard Darrieu Jean-Claude Brialy

A París, un antic oficial paracaigudista de la legió estrangera que havia servit a Indoxina, Julien Tavernier, comet un crim perfecte: assassina el seu patró al despatx, amb l’ajuda de la dona d’aquest, Florence, la seva amant. El títol del film és el preludi del drama final.

Louis Malle arribà a aquest film gràcies al seu amic i excompany d’estudis Alain Cavalier, que havia llegit la novel·la de Noël Calef Ascenseur pour l’échafaud (Ascensor cap al cadafal), publicada el 1956, i li va semblar interessant com a punt de partida per a un film de cinema negre. Malle va escriure el guió amb el novel·lista Roger Nimier, i va ser aquesta tasca conjunta la que va fer que el personatge de Florence –que convertiria Jeanne Moreau en una veritable estrella, tot i que ja feia nou anys que era actriu– tingués la rellevància que va assolir en aquest film. La trama dramàtica i la tensió constant que transmet la cinta es veuen reforçades per la banda sonora de Miles Davis. Va guanyar el premi Louis Delluc el 1957.

JACQUES HENRI LARTIGUE, ANDRÉ KERTÉSZ. UN PAS AL COSTAT

Inaugurada l’abril de 2024, aquesta exposició presenta l’obra de dos pioners de la fotografia moderna: Jacques Henri Lartigue i André Kertész. Dos autors profundament admirats per Toni Catany, que comptava amb fotografies de Kertész a la seva col·lecció i amb una ampla representació bibliogràfica tant de l’un com de l’altre a la seva biblioteca.

Aquesta mostra internacional, presentada per primera vegada a l’Espace Richaud (Versalles, París) el 2023, consta de prop de 150 fotografies distribuïdes en tretze àmbits i ha estat comissariada per Marion Perceval de la Donation Lartigue i per Matthieu Rivallin de la Médiathèque du Patrimoine et de la Photographie del Ministeri de Cultura francès. L’exposició compta amb el suport del Consell de Mallorca i la col·laboració de diChroma Photography, el diari Ara Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L’exposició es podrà visitar fins diumenge 29 de setembre de 2024 en l’horari habitual del Centre: dijous de 10 a 14 h, divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 h, dissabte de 16 a 20 h i diumenge de 10 a 20 h.

  2 comments for “Cinema francès per acomiadar Lartigue i Kertész, 27/9 i 4/10

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *