Jacques Henri Lartigue, André Kertész. Un pas al costat – del 19/4 al 29/9 al CIFTC

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany presenta en una gran exposició l’obra de dos pioners de la fotografia moderna: Jacques Henri Lartigue i André Kertész. Dos autors profundament admirats per Toni Catany, que comptava amb fotografies de Kertész a la seva col·lecció i amb una ampla representació bibliogràfica tant de l’un com de l’altre a la seva biblioteca.

Aquesta mostra internacional, presentada per primera vegada a l’Espace Richaud (Versalles, París) el 2023, consta de prop de 150 fotografies distribuïdes en tretze àmbits i ha estat comissariada per Marion Perceval de la Donation Lartigue i per Matthieu Rivallin de la Médiathèque du Patrimoine et de la Photographie del Ministeri de Cultura francès. L’exposició compta amb el suport del Consell de Mallorca i la col·laboració de diChroma Photography, el diari Ara Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Jacques Henri Lartigue (1894-1986) és considerat un gran mestre de la instantània i André Kertész (1894-1985), inventor del fotoperiodisme i exponent de la fotografia reflexiva. La seva obra travessa tot el segle XX i són claus en les seves trajectòries les exposicions successives al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York els anys 1963 i 1964. Aquestes exposicions van ser cabdals: per a Lartigue, considerat un aficionat primitiu, marcaren l’inici del reconeixement internacional i institucional, i per a Kertész, el redescobriment després de dues dècades d’oblit. També van consolidar la pràctica dels dos fotògrafs a la primera meitat del segle XX, classificant-los com a precursors de la modernitat visual.

Nascut el 1894 a Courbevoie (Hauts-de-Seine, França) en una família benestant, Jacques Henri Lartigue va començar a fotografiar ben aviat, influenciat pels fotògrafs aficionats del seu voltant i per la premsa il·lustrada. Fotògraf autodidacte, és reconegut principalment per la seva obra primerenca, associada a l’amateurisme i considerada un testimoni excepcional de la Belle Époque, plena d’enginy i espontaneïtat. Al llarg de tota la seva carrera Lartigue combinà la pràctica pictòrica amb la fotografia; després d’uns anys en què es dedicà principalment a la pintura, a partir de la Segona Guerra Mundial professionalitzà la seva pràctica fotogràfica, col·laborant amb revistes com Point de vue, Images du monde.

Nascut a Budapest el 1894, s’inicia en la fotografia el 1912 i aviat destaca per les seves exploracions que l’allunyen del pictorialisme dels seus contemporanis hongaresos. El 1925 es trasllada a París, on entra en contacte amb les avantguardes i comença a publicar en la premsa il·lustrada les seves imatges plenes d’al·lusions, amb enquadraments inesperats i ús de recursos expressius insòlits com les distorsions o els jocs d’ombres, en unes imatges que mostren des d’un punt de vista subjectiu la vida de la diàspora hongaresa, els tallers d’artistes de Montparnasse, escenes de carrer i persones desfavorides. El 1936, davant l’auge de l’antisemitisme, s’instal·la a Nova York, on col·labora amb revistes com Vogue o House and Garden i on l’urbanisme i el teixit heterogeni d’edificis i teulades li ofereixen nous temes fotogràfics en què experimenta amb picats i contrapicats que accentuen la verticalitat de l’arquitectura.