Jacques Henri Lartigue, André Kertész. Un pas al costat – del 19/4 al 29/9 al CIFTC

ES / ENG

Inauguració 19 d’abril, 20h – Fins al 29 de setembre de 2024

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany presenta en una gran exposició l’obra de dos pioners de la fotografia moderna: Jacques Henri Lartigue i André Kertész. Dos autors profundament admirats per Toni Catany, que comptava amb fotografies de Kertész a la seva col·lecció i amb una ampla representació bibliogràfica tant de l’un com de l’altre a la seva biblioteca.

Aquesta mostra internacional, presentada per primera vegada a l’Espace Richaud (Versalles, París) el 2023, consta de prop de 150 fotografies distribuïdes en tretze àmbits i ha estat comissariada per Marion Perceval de la Donation Lartigue i per Matthieu Rivallin de la Médiathèque du Patrimoine et de la Photographie del Ministeri de Cultura francès. L’exposició compta amb el suport del Consell de Mallorca i la col·laboració de diChroma Photography, el diari Ara Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Jacques Henri Lartigue (1894-1986) és considerat un gran mestre de la instantània i André Kertész (1894-1985), inventor del fotoperiodisme i exponent de la fotografia reflexiva. La seva obra travessa tot el segle XX i són claus en les seves trajectòries les exposicions successives al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York els anys 1963 i 1964. Aquestes exposicions van ser cabdals: per a Lartigue, considerat un aficionat primitiu, marcaren l’inici del reconeixement internacional i institucional, i per a Kertész, el redescobriment després de dues dècades d’oblit. També van consolidar la pràctica dels dos fotògrafs a la primera meitat del segle XX, classificant-los com a precursors de la modernitat visual.

“El pas al costat és un pas que es desvia del traçat directe, una corba que substitueix la recta entre dos punts (…)”. Ni Lartigue ni Kertész van agafar mai el camí més directe cap al reconeixement. Van construir la seva obra amb la màxima llibertat, allunyats dels grans moviments artístics. A partir dels anys 70, aquestes dues personalitats independents eren percebudes com a referents sense escola.

Posar les fotografies d’un al costat de les de l’altre permet mostrar les confluències i les divergències en la seva vida i en els seus punts de vista.

Jacques Henri Lartigue (Courbevoie, 1894 – Niça, 1986)

Nascut el 1894 a Courbevoie (Hauts-de-Seine, França) en una família benestant, Jacques Henri Lartigue va començar a fotografiar ben aviat, influenciat pels fotògrafs aficionats del seu voltant i per la premsa il·lustrada. Fotògraf autodidacte, és reconegut principalment per la seva obra primerenca, associada a l’amateurisme i considerada un testimoni excepcional de la Belle Époque, plena d’enginy i espontaneïtat. Al llarg de tota la seva carrera Lartigue combinà la pràctica pictòrica amb la fotografia; després d’uns anys en què es dedicà principalment a la pintura, a partir de la Segona Guerra Mundial professionalitzà la seva pràctica fotogràfica, col·laborant amb revistes com Point de vue, Images du monde.

Jacques Lartigue, autoretrat, 1904
Jacques Henri Lartigue © Ministère de la Culture (France), MPP / AAJHL

André Kertész (Budapest, 1894 – Nova York, 1985)

André Kertész, autoretrat, 1927
André Kertész ©  Ministère de la Culture (France), MPP, diffusion Grand Palais Rmn

Nascut a Budapest el 1894, s’inicia en la fotografia el 1912 i aviat destaca per les seves exploracions que l’allunyen del pictorialisme dels seus contemporanis hongaresos. El 1925 es trasllada a París, on entra en contacte amb les avantguardes i comença a publicar en la premsa il·lustrada les seves imatges plenes d’al·lusions, amb enquadraments inesperats i ús de recursos expressius insòlits com les distorsions o els jocs d’ombres, en unes imatges que mostren des d’un punt de vista subjectiu la vida de la diàspora hongaresa, els tallers d’artistes de Montparnasse, escenes de carrer i persones desfavorides. El 1936, davant l’auge de l’antisemitisme, s’instal·la a Nova York, on col·labora amb revistes com Vogue o House and Garden i on l’urbanisme i el teixit heterogeni d’edificis i teulades li ofereixen nous temes fotogràfics en què experimenta amb picats i contrapicats que accentuen la verticalitat de l’arquitectura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *