Tal dia com avui de fa 25 anys, el 8 de juliol de 1997, Toni Catany va rebre a Arles el Premi dels Editors Europeus pel seu llibre Fotografies, publicat per Lunwerg. De resultes d’aquest premi, el llibre va ser publicat per diverses editorials europees: Hazan a França, Dewi Lewis Publishing a Anglaterra, Pelti Associati a Itàlia i Braus a Alemanya; aquell mateix any de 1997 Fotografies rebia també el Premi del Llibre Català concedit per la Generalitat de Catalunya. Per celebrar aquesta efemèride, tots els dilluns, dimecres, divendres i diumenges del que queda de juliol en publicarem una fotografia nova a les nostres xarxes socials amb el hashtag #julioldepolatrans i l’afegirem a aquesta pàgina.
A Fotografies, Catany se centra en el retrat (de gent del carrer dels seus viatges recents a Cuba, Veneçuela, la Índia o Mèxic, però així mateix de models al seu estudi), tot i que també hi són presents els altres grans temes de la seva obra: el nu, la natura morta i el paisatge. I torna al color després de dos projectes en blanc i negre, els nus de Somniar déus i les runes clàssiques d’Obscura memòria; un color esvaït que li dona una tècnica que havia descobert precisament a Arles i amb la qual havia estat experimentant els darrers anys: la polaroid transportada. Ell mateix ho explicava amb aquestes paraules a una conferència a Fotociència el 2007:
“Com que havia fet i publicat bodegons, paisatges i nu vaig pensar que havia arribat el moment en què m’havia de prendre seriosament, com a obra personal meva, el retrat. Vaig reflexionar sobre com havia de tractar-lo, i vaig decidir que havia de ser en color i que, sobretot, m’interessava la gent anònima, la gent del carrer. El que no m’agradava, però, era el color que donaven les pel·lícules que hi havia al mercat.
Anys enrere havia conegut, a Arles, un fotògraf francès que em va mostrar una col·lecció de fotografies amb una tècnica que jo desconexia i que em semblà raríssima. Eren polaroids transportades sobre paper d’aquarel·la, i el que més em va sorprende fou el color una mica esvaït que tenien aquelles fotos. Era el color que necessitava per als retrats que volia fer. […] Vaig començar a fer provatures. Sol haver-hi, en aquest procés de transport, una pèrdua de color, però parcial, que dóna uns colors que són els que jo volia per a fer els retrats. Aquests treballs van ser publicats al llibre Fotografies.”
Toni Catany, fragment d’una conferència a Fotociència, 2007