L’any 1985, Jean Marie del Moral entrava per primera vegada al taller parisenc de Miquel Barceló per retratar-lo. La manera de treballar del fotògraf, discreta i silenciosa, com si no hi fos, ha propiciat que, des d’aquesta primera sessió fa quaranta anys, Barceló hagi tingut obertes per a ell les portes del seu procés creatiu, ja fos a Barcelona, París, Mali, Artà, Palerm o Vilafranca de Bonany. En paraules del mateix fotògraf, amb la feina feta en aquests quaranta anys ha volgut “escriure una novel·la amb fotografies, una novel·la immersa en els silencis del taller” que dona testimoni de l’evolució artística del pintor felanitxer.
L’any 1985, Toni Catany retratà Miquel Barceló al seu taller parisenc. Ja l’havia retratat amb anterioritat, a Portocolom i a París, i gairebé al final de la seva vida tornaria al taller del pintor, aquesta vegada a la teulera de Vilafranca, per retratar-ne les ceràmiques.
Avui, les dues visions de Barceló, la de Catany i la de del Moral, conflueixen feliçment a Llucmajor gràcies a la donació que el darrer ha fet a la Fundació Toni Catany d’una selecció de la seva obra, i que s’obre al públic el febrer de 2025 tot coincidint amb la presentació del documental Compàs de silenci. Jean Marie del Moral -Miquel Barceló de Cesc Mulet (La Perifèrica Produccions i Allegra Films), en una expansió de l’exposició “Toni Catany. Retrats i ceràmiques de Miquel Barceló”.
“Els nostres dies són plens d’encerts i també de coses que ens perdem; aquesta és la perfecta metàfora de la vida, i això és extraordinari, però passa que vivim en un món on ho volem tot, tothora. De vegades jo veig quelcom que m’interessa, però no ho registro. Perquè, de vegades, pel que sigui, per respecte, no registres les coses. I sé que és una foto extraordinària… i que no l’estic fent.”
Jean Marie del Moral
“Tal vegada les millors fotos són les que mai no he fet.
A l’Índia vaig veure un adolescent pintat de blau que anava en bicicleta amb un altre amic. M’hauria encantat retratar-los, però no va poder ser. Aquella foto la tinc en el cap.”
Toni Catany