Venècia no pot comparar-se a res que no sigui ella mateixa (J. W. Goethe)
I no hi ha descripcions, per famosos que en siguin els autors, que valguin per a descriure-la. Potser alguns pintors m’han mostrat una Venècia com la que jo he vist o he sentit. Ni jo, amb les meves fotos de Venècia, n’estic plenament satisfet, d’haver mostrat la meva visió sentimental de la ciutat.
Silenci. Silenci… I, de nit, la ciutat deserta, on només, de tant en tant, una figura fantasmagòrica travessa l’escenari i jo, sol amb el ressò de les pròpies petjades, puc enregistrar moments de llums i d’ombres, els meus.
Venècia em fascina. M’hi trob tan bé, que hi perd la noció del temps. Admir les seves arquitectures, i passeig embadalit pel laberint dels seus carrers. És la ciutat més inversemblant del món, en paraules de Matvejevic Predrag. I quan vull fer una foto no hi ha res dins del paisatge que em faci nosa.
Els dies passaran, però Bellesa roman, deia Lord Byron. Mir un llibre amb fotos antigues de Venècia. Ha canviat més la gent que la ciutat.