[Quarantena_23] Sant Jordi: Reflexos d’El bes, de Toni Catany, per Laia Malo

Alguns sols l’ombra han besat; d’ombra és llur felicitat. 

William Shakespeare, trad. de Josep Mª de Sagarra

Avui, que ja no ens estranyava de veure imatges de besos, petons, besades i morrejades pertot (al carrer, en fotografies i vídeos a les xarxes, al cinema, al teatre, a l’autobús), una epidèmia i la por corresponent s’instal·len en la realitat que, de cop i volta, els retorna a la privadesa, a la intimitat. Ara recuperen el punt de risc i són il·legals, subversius. Deia Oliver Wendell Holmes, metge poeta, que el soroll d’un petó no és tan ensordidor com el d’un canó, però el seu ressò dura molt més. Captar-ne l’instant precís, el reflex a l’ull (nu o filtrat per l’objectiu), sempre m’ha semblat un robatori magistral. Perquè el que veritablement ens excita és l’anticipació a l’acte de besar, petonejar o morrejar: la intuïció de l’instant previ a l’embranzida, més bèstia o suau, per construir-lo. El bes és la construcció espontània d’un espai-temps comú per a dos cossos i dues ànimes. És cosa de dos, no n’hi caben més: el bes se significa en una dualitat, en la dicotomia entre allò físic i allò espiritual. I els dos cossos/entitats que el conformen, el viuen de maneres alhora individuals que mai no sabrem endevinar, encara que n’observem la plàstica, la llum. Catany en sap el gust, el goig (que cantava Papasseit) i, per extensió, la bellesa, que no ens estalvia.

El goig sens mesura

Un videoclip dels anys vuitanta, sensual,

quan el futur al mirall era l’avui pro sense el mal:

allarga els braços, desplega les espatlles,

et llança un coll, el cap de biaix, la boca,

i tu a l’altre cantó de la pantalla fabulosa,

n’imites el gest, en flexió lleument contrària.

Encaixen els llavis dels hologrames,

no del vostre cos —del vostre desig:

Besa’m, i veuràs com en soc d’important,

fes-me immortal!,

gosa l’alè que t’estarrufa les ales

i trempa els timpans amb el seu so.

La temptativa del bes entre mons  és una escomesa d’ombres.

Laia MaLo, poeta i traductora