[Després de La meva Mediterrània] vaig dedicar un segon llibre a la Mediterrània: Obscura memòria, resultat de la fascinació que sento davant de les ruïnes clàssiques d’aquest vast espai i que no vaig experimentar, per exemple, davant de les ruïnes maies del Yucatán, a les quals gairebé no vaig fer fotos. Els sentiments són incontrolables.Toni Catany, L’artista en el seu paradís
Entre finals de desembre de 1992 i principis de gener de 1993 Toni Catany visità a Síria i Jordània, en una expedició que formava part d’una sèrie de viatges que responien, per primer cop en la trajectòria del fotògraf, a un projecte fotogràfic concret: retratar les ruïnes clàssiques d’arreu de la Mediterrània (Grècia, Itàlia, Egipte, Marroc, Tunísia, Líbia, Turquia, Síria i Jordània) fent servir una pel·lícula poc habitual: la Polaroid Polapan 35mm, una diapositiva en blanc i negre de revelat instantani, que solia usar-se per fer proves de llum i que donava a les imatges una textura que Catany trobà idònia per al resultat que volia; les fotografies resultants conformarien el llibre Obscura memòria (Lunwerg, 1994).
A Jordània, hi visità els jaciments de Petra i Gerasa; a Síria, els d’Apamea i Palmira, aquest darrer en gran part destruït per Estat Islàmic el 2015. Catany tornaria a Síria els anys 2002 i 2006.
