El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo i situat a l’espai que ocupaven les cases de Toni Catany i de Tomàs Monserrat, obrirà el 19 de març amb una jornada de portes obertes, de 10 a 14 hores; les portes obertes continuaran fins al proper mes d’octubre, i s’hi podran veure les exposicions TRANSFERÈNCIES i MICHAEL KENNA – TONI CATANY / CONFLUÈNCIES.
Horaris fins al 10 d’abril:
dilluns: tancat / dimarts, dijous i diumenge: de 10 a 14h / dimecres, divendres i dissabte: de 15 a 20h
Tota la informació pràctica aquí
TRANSFERÈNCIES
El concepte de TRANSFERÈNCIA descriu el pas d’una imatge o d’un objecte d’un context a un altre. Els fenòmens derivats dels desplaçaments de les obres i de les idees amplien els punts de vista i multipliquen els registres de significació.
Les transferències que es teixeixen entre l’obra de Toni Catany i altres disciplines esdevenen un terreny enormement fructífer de relacions, de maneres de transmetre, de crear novament, de traduir i d’interpretar.
MÚSICA, FOTOGRAFIA, DANSA, ARQUITECTURA, CINEMA, PINTURA, ESCULTURA, POESIA es troben i ens permeten realitzar connexions, encreuaments, diàlegs, confrontacions. El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany vol fomentar aquest intercanvi entre creadors i disciplines i s’ofereix com a camp d’acció per a tota mena d’interaccions i de processos de transformació de la mirada i de la sensibilitat.
MICHAEL KENNA-TONI CATANY / CONFLUÈNCIES
Estirant del fil del concepte de TRANSFERÈNCIES, presentam la primera gran exposició del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany: MICHAEL KENNA-TONI CATANY / CONFLUÈNCIES, en què l’obra del fotògraf anglès i la del llucmajorer dialoguen al voltant de sis eixos temàtics: la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Mallorca i Venècia.
Des de l’instant que s’ha hagut de triar una exposició inaugural per al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, el nom de Michael Kenna s’ha imposat tot d’una com una evidència. L’anglès i el mallorquí no es coneixien, no es van trobar mai, però sabem que es respectaven i s’admiraven mútuament.
A priori, podríem creure que les seves obres són diferents: l’un pica el mateix clau des dels seus inicis, cava el mateix solc, gairebé com una obsessió: una predilecció pel paisatge, l’ús exclusiu del format mig i el blanc i negre, una presentació sistemàtica en forma de tiratges de petites dimensions, sempre realitzats pels seus propis mitjans.
L’altre, ho sabem bé, ha explorat tot (o gairebé tot) el que la inspiració li ha presentat: del retrat al nu, de l’arquitectura al paisatge, del reportatge a la natura morta; no s’ha privat de cap subjecte, de cap temàtica; ha practicat tant el color com el blanc i negre, tant l’analògic com el digital; experimentant tots els formats i totes les tècniques sempre que les consideràs adequades i que enriquissin els seus propòsits i els seus anhels.
I, amb tot, els seus universos presenten més semblances del que pugui parèixer d’entrada: tant l’un com l’altre operen sense fer cas de modes o tendències, creant una obra veritablement atemporal; tots dos es nodreixen de la història de la fotografia, així com de la història de l’art en general, reivindicant aquest llegat del passat; tots dos són grans lectors, apassionats de la poesia; tots dos són melòmans i cinèfils; tots dos són epicuris d’esperit.
Més enllà de les diferències, hem decidit posar l’accent en les similituds, les convergències entre l’obra de Michael Kenna i la de Toni Catany. El que se’ns presenta com a confluències.
Sense pretendre ser exhaustius, n’hem triades sis… Tant per a un com per a l’altre, bé al cor o bé a la perifèria, hi ha o hi ha hagut la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Mallorca i Venècia. Aquests punts de convergència constitueixen el cor i el cos d’aquesta exposició.
Alain D’Hooghe, comissari de l’exposició