A partir del 20 de setembre de 2024 i fins al 25 de maig de 2025, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acollirà l’exposició de Jordi Esteva “Viatge a un món oblidat“, comissariada per Laura Terré.
Concebuda com una exposició antològica, abasta les diferents temàtiques i entorns que ha fotografiat Jordi Esteva, de Bangladesh a Colòmbia passant pel Iemen, Egipte, el Marroc o Costa d’Ivori, tot deixant constància del talent d’aquest vocacional viatger que s’expressa mitjançant la imatge i l’escriptura.
Els prop d’un centenar de fotografies i quatre audiovisuals que componen la mostra funcionen com a contrapunt dels llibres de memòries que Esteva ha publicat els darrers anys: El impulso nómada i Viaje a un mundo olvidado (Galaxia Gutenberg, 2021-2023).
Les fotografies de Jordi Esteva (Barcelona, 1951) són fotos de l’ara mateix, però d’un altre lloc. Qüestionen la supremacia de la cultura occidental i desplacen l’eix vers altres punts del planeta que per a nosaltres pertanyen a mons de llegenda, però que per al seu autor són llocs en què ha viscut, i talment els ha fotografiat.
Optar per la contemplació d’aquell món lent i antic, a punt de desaparèixer, fou el cop de cor que permeté el creixement d’una obra densa, profunda i singular, sense un igual, sense tribu, en el panorama de la fotografia espanyola. L’obra de Jordi Esteva és lliure perquè només obeeix a principis com a mandats del destí, allunyats del concepte de triomf, de l’aplaudiment de la crítica o de la presència en festivals i galeries.
Amb aquestes imatges retornen amb més força encara els preciosos moments, aquells que han fet que Jordi Esteva sigui avui qui és. La fotografia, a diferència de la literatura, ens ofereix un punt de vista perceptiu per penetrar sense guia en les escenes. Anem-hi i, com feu l’autor, endinsem-nos en els dominis del somieig.
Laura Terré, comissària de l’exposició
Jordi Esteva (Barcelona 1951), escriptor i fotògraf, és un apassionat de les cultures orientals i africanes, a què dedica la major part del seu treball periodístic i fotogràfic. Ha viscut cinc anys a Egipte treballant a Ràdio Caire Internacional, durant els quals documenta la vida quotidiana al desert recollida al llibre «Els oasis d’Egipte» (1995). Ha estat redactor en cap i director d’art de la revista Ajoblanco entre el 1987 i l’estiu del 1993. A partir de llavors ha estat prolífica la seva obra, amb quatre pel·lícules i nou llibres publicats, els darrers dels quals han estat els dos volums de memòries de què aquesta exposició és reflex.
