Del 4 de novembre de 2023 al 15 de març de 2024 es podrà veure al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany l’exposició “Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, produïda pel Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard i el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, i comissariada per Jordi Alomar i Paula Artés.
“Registrar, mirar, recórrer” es va poder veure al Museu de la Música de Barcelona durant el primer semestre de 2023. Ara, tot coincidint amb el 154è aniversari del naixement de Maria Antònia Salva, arriba a Llucmajor en una versió expandida que confronta l’empremta de les fotografies fetes entre 1900 i 1925 per Tomàs Monserrat, retratista i capellà de Llucmajor, amb el registre fotogràfic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L’ús de la fotografia documental, tot i no ser un element central en els objectius inicials del gran projecte etnogràfic, deixa una empremta única formada per milers de fotografies, la majoria inèdites, de les quals en presentem una selecció. Així mateix, la mostra aprofundeix en la Missió 13 de l’Obra, conduïda per Baltasar Samper i Josep Maria Casas l’any 1925 a Llucmajor, on van ser acollits a Sa Llapassa per la família Salvà.
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
L’Obra del Cançoner Popular és, sens dubte, l’aportació més significativa en l’etnologia del segle XX en el domini lingüístic català. Concebuda amb l’objectiu de confegir, estructurar i publicar un exhaustiu corpus musical recollit de l’oralitat, respon a la necessitat de capturar els vestigis d’una cultura en transformació i en risc d’extinció: vestigis que conformen, alhora, una identitat comuna. A més de la transcripció de milers de cançons i de la descripció dels seus usos i contextos, també es van fotografiar i enregistrar bona part dels seus transmissors.
La reproductibilitat tècnica permesa tant per les màquines de retratar com pels fonògrafs —una tecnologia aleshores puntera i en difusió exponencial— es confronta amb maneres de viure que a poc a poc s’esvaeixen, per deixar-ne així una traça que és, tanmateix, tan evanescent com els mateixos instants i rostres capturats.
L’Obra del Cançoner a les Illes Balears
Durant els anys en què es va dur a terme el projecte de l’Obra del Cançoner es van fer prop de setanta missions de recerca: treballs de camp portats a cap per parelles de professionals tant de l’etnologia com de la música i la lingüística com Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti o Baltasar Samper que, tot recorrent una àmplia geografia, s’afanyaven a «fer la recollida d’aquest tresor popular que en molts indrets ja gairebé agonitza», buscant-lo especialment als indrets més remots amb la idea de trobar «les fonts on l’aigua ragi ben clara».
Entre 1924 i 1935 es van efectuar nou missions de recerca a les Illes Balears, set de les quals, des de l’inici fins a 1932, van ser encapçalades pel musicòleg i compositor Baltasar Samper, i les dues darreres, entre 1934 i 1935, per Dolors Porta, amb qui Samper s’exilià definitivament a Mèxic després de la Guerra Civil. Samper va dur a terme les seves recerques a Mallorca juntament amb Ramon Morey, Josep Maria Casas i el poeta Miquel Ferrà.
Tomàs Monserrat, retratista d’un poble
La figura de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), pioner de la fotografia a Llucmajor i gairebé desconegut fora de la seva vila natal, va ser vindicada per a la història de la fotografia per Toni Catany, qui, amb l’ajuda de les nebodes de Monserrat, va recuperar-ne unes cent cinquanta plaques de vidre, una selecció de les quals va conformar una exposició que es va poder veure a Llucmajor el 1965 i que es va recollir al llibre Tomàs Monserrat, retratista d’un poble (1983). Catany considerava Monserrat un naïf, situat al marge de tot corrent estètic: les seves fotografies mantenen un enquadrament constant, i són fetes gairebé sempre al mateix racó del corral, a la mateixa hora del dia i amb els mateixos elements decoratius. La Fundació Toni Catany en conserva les prop de 900 plaques de vidre que aviat es custodiaran, juntament amb l’arxiu i les col·leccions de Toni Catany, al Centre Internacional de Fotografia.
El disc de cera
Una de les peces destacades de l’exposició és un exemplar de disc de cera de Tomàs Monserrat. Els discs de cera eren utilitzats per fer els primers enregistraments sonors; aquests fràgils suports són motiu d’estudi i se consideren peces de gran importància en la recerca i conservació del patrimoni sonor i etnològic.
Activitats complementàries a l’exposició
La mostra es complementarà amb dos concerts “Saba de terrer” de Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba i Dani Espasa, i “Eco i fuga” de Joana Gomila & Laia Vallès, amb els glosadors Alícia Olivares i Miquel Servera i Lita Bosch als visuals. A més, durant el mes de febrer de 2024 es realitzarà un cicle de conferències organitzat amb la col·laboració del Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears:
- dijous 8 de febrer, 19 h: «Dona i cançoner. Enamorament, festeig i matrimoni a les cançons populars», a càrrec de Caterina Valriu, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB
- dijous 15 de febrer, 19 h: «Dels Goigs a la música culta, de la música culta als Goigs: la tonada de Sant Antoni», a càrrec de Bàrbara Duran, musicòloga
- divendres 23 de febrer, 19 h: «L’etnomusicologia de Baltasar Samper», a càrrec d’Amadeu Corbera, etnomusicòleg i professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears
Reserves al correu sac@uib.cat
4 comments for “Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”